A finals del 2010, va aprovar-se la Directiva Europea 2010/75/UE de Emissions Industrials (DEI). Aquesta, va ser transposada a l’ordenament jurídic espanyol a través de la Llei 5/2013 , d’11 de juny que modifica la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.
Aquesta normativa dictamina que “tota indústria que fabriqui, utilitzi o emeti alguna o algunes de les substàncies perilloses rellevants, entenent com a tals aquelles incloses al Reial Decret 9/2005 de 14 de gener de 2005, a la llista de metalls i metal·loides aplicables a Catalunya en matèria de sòls, a la llista de substàncies prioritàries en matèria d’aigües incloses al Reial Decret 60/2011, de 21 de gener i a la Directiva 2013/39/UE de 12 d’agost, al Reglament UE 850/2004, sobre contaminants orgànics persistents i les posteriors modificacions i/o a l’annex XIV del Reglament UE 1907/2006 relatiu al registre, avaluació, autorització i restricció de substàncies i mescles químiques, així com qualsevol altra substància que es consideri que genera un alt grau de preocupació d’acord amb la normativa comunitària en relació a la protecció del medi ambient i de la salut de les persones, ha de presentar l’informe base amb la primera renovació de l’autorització ambiental que tingui lloc després del 7 de gener de 2014. Igualment, haurà de presentar l’esmentat informe en el cas de que fabriqui, utilitzi o emeti les seves mescles, o els compostos que continguin les esmentades substàncies perilloses rellevants”.
Aquest informe base, ha de permetre comparar quantitativament l’estat de qualitat del subsòl actual de l’emplaçament, poder fer-ho de forma periòdica, així com en el moment de cessament definitiu de l’activitat potencialment contaminant. La seva execució està vinculada a la llicència d’activitats de les instal·lacions potencialment contaminants del subsòl.
Abans, si es detectava contaminació en el subsòl, al no haver-hi estudis del subsòl previs, era complicat discernir si la contaminació era antiga, recent, de l’antic propietari o del nou comprador. El procés de judicis i tribunals per saber qui era el causant del problema, i per tant el responsable de solucionar-lo, s’encallava en la justícia. Sovint l’herència eren passius ambientals, els anomenats Brownfields, degut a l’elevat cost que suposa descontaminar un emplaçament i que l’administració tampoc tenia la capacitat ni els medis per fer-ho.
Actualment, gràcies a la obligatorietat de realitzar els informe base, es disposa d’una “fotografia” de l’estat mediambiental del subsòl, per tal de restaurar-lo ràpidament si es detecten concentracions de compostos per sobre dels nivells genèrics de referència (NGR) que comportin un risc per a la salut humana o, en cas contrari, disposar d’una xarxa de punts de control per implantar un programa de seguiment periòdic, per tal d’assegurar que la qualitat del subsòl segueix sent correcta amb el pas dels anys d’activitat industrial, prevenció i control.
D’aquesta manera la nova normativa estableix l’obligació d’un monitoratge periòdicament als punts de control (piezòmetres per la zona saturada i captadors de vapors per la zona no saturada) en aquelles industries potencialment contaminants del subsòl evitant la proliferació futura d’un plomall de contaminació o de més passius ambientals, difícils de gestionar posteriorment al cessament de l’activitat causant.
GEOAMBIENT, com a consultora ambiental, té la capacitat, l’experiència i el know how, per tal d’assessorar en com realitzar un informe base considerant les particularitats de cada emplaçament, optimitzant els recursos, executar-lo de forma àgil i eficaç per presentar-lo a les administracions públiques amb la màxima qualitat i afavorir l’atorgament de l’autorització ambiental.
Autor: Mauro R. Rey
